Etiquetas

martes, 12 de octubre de 2010

I tal dia a fet un any!


Quanta ingenuïtat!! Però i què? No vull perdre mai aquesta il•lusió, aquest optimisme. Sí...., cada vegada que avancem en la carrera, dins les assignatures, més conscient som de la responsabilitat, de la quantitat de coses que queden per aprendre, del poc que sé. Però per això estic aquí! Moltes vegades, entre treball i treball, examen i examen, em preguntava a jo mateixa, però a on t’has ficat? No en tens prou amb la feina, la casa i tres infants? No, no puc deixar de sentir la necessitat de formar part del desenvolupament d’un infant! Però de formar-hi part amb professionalitat. Tot ajuda, no deix d’observar els mestres dels meus fills, quantes coses m’estan ensenyant! I no parlem dels meus nenes, no perd l’oportunitat d’aplicar els coneixements damunt d’ells. Gràcies!

Tot i això, no deix de repetir-me la frase: “No tinguis por. O més ben dit, no deixis que la teva por impedeixi que els altres puguin confiar en tu”. Ja no és la mateixa por, aquella que de petita em feia pensar que no podria ser mestre, encara hi ha molt de camí per recórrer, però como diu n’Antonio Machado: “Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario